El meu, no és un gat qualsevol. El vaig alimentar amb biberó a ell i als tres germanets quan es van quedar orfes. Tenien una setmana i sa mare havia desaparegut de la nit al matí. Al principi, em vaig enfadar i la maleïa, qualificant-la de gata irresponsable, però, a mesura que passaven els dies sense veure-la, vam arribar a la conclusió que fou enverinada o atropellada. Dels quatre, sols va quedar el que ningú va voler, probablement perquè no tenia pinta aguerrida i els futurs amos buscaven caçadors agressius per a controlar rosegadors molestos. Per a mi aquelles decisions foren afortunades perquè va restar el més bonic. Els meus néts li van posar Careta Blanca, encara que per abreujar tendim a dir-li Careta. El nom és ben apropiat perquè, a més del color, fa cara de bona persona. I ho és. Juga amb grans i menuts, amagant les urpes per no fer mal, sol obeir les ordres i, fins i tot, comparteix el menjar amb altres gats del veïnat. A més a més, Careta té afició als llibres. Els mira, els olora, els toca, els mossega, però no sol llegir-los, com la majoria dels humans.
Careta s’ha fet gran i està ara en casa d’un dels meus fills que se l’ha quedat en adopció. Allí, el mix va protagonitzar un fet insòlit. Dins de la cotxera, al peu de l’escala va dipositar una tortugueta acabada de nàixer. El petit rèptil estava intacte sense cap dany, mentre Careta el vigilava a distància. Atés que el terrari estava al jardí, fora de la casa, d’on era impossible eixir, és evident que fou el gat qui va transportar la cria. És un misteri aquest comportament perquè Careta, encara que ho semble, no és un gat de saló. Puja a la morera, s’esmola les ungles amb la parra, s’amaga baix la barraca del tomacar, caça llagostins, granotes, ratolins, esmerles i altres bestioletes que primer ataranta per jugar amb elles i després se les menja, com mana la seua ànima felina. Però va prendre la tortugueta, sense esclafar la seua closca blana i la va deixar amorosament. ¿Pot ser sabia que les tortugues eren éssers estimats pels seus cuidadors? ¿Comprenia que no devia danyar-les quan el feien fugir del terrari on l’havien sorprès més d’una vegada prenent el sol i observant els rèptils adults? Definitivament Careta és contradictori. Pot ser sanguinari i cruel, però amable i sensible quan vol. Tal com les persones.
Ara Careta festeja. La nòvia és una gata blanca, preciosa. No sabem com quedarà la cosa.