Diuen que jugar en casa és un avantatge, però també que ningú és profeta a la seua terra. En el meu cas es va acomplir la dita futbolera, atés que la presentació a Oliva de Cartes i salut al segle XVI va ser un èxit de públic i també, vull pensar, de crítica. Vora un centenar de persones van assistir a l’acte, que era rigorosa estrena. Cal dir que les entitats organitzadores i col·laboradores havien fet perfectament el seu paper de difusió. El meu agraïment especial a Antoni Esteve i Salvador Mañó, de l’associació Centelles Riusech, com també a Maria José Canet i Lluís Sevilla de Biblioteques d’Oliva. A tots pregue disculpen les meues dèries organitzatives i estètiques que van suportar estoicament. No hi hagué prou cadires ni prou llibres i Pàgina 3 va haver de prendre nota de les comandes que no va poder atendre.
És evident que un dels objectius del llibre consisteix en traure a la llum les dones guaridores que han romàs ocultes a través de la història. Comares, herbolàries, metgesses i mestresses han estat oblidades com a agents de salut, tret de rares excepcions. A la tardor medieval i principis de l’edat moderna la professió sanitària estava monopolitzada pels homes. Hi havia, però dues àrees on la dona tenia un paper hegemònic des de temps ancestral: l’assistència al part i la salut domèstica. Les protagonistes de l’epistolari estudiat, Hipòlita Roís de Liori i la seua filla Estefania de Requesens, són un paradigma d’agents de salut domèstica, dins del seu estatus, és clar, d’aristòcrates del segle XVI. És allò que vaig intentar trametre al públic amb algunes imatges i fragments de les cartes d’una bellesa literària singular. Aquest univers femení que el llibre reivindica, ha estat completat per l’autoria dels dos textos introductoris. El primer és de Laia de Ahumada, filòloga, autora i transcriptora de la col·lecció epistolar, i el segon de María Luz López Terrada, historiadora de la ciència i experta en la medicina del segle XVI.
Tot aquest context concorda amb la presència de la primeres presentadores del llibre, Lluïsa Parra Vercher i Anna Parra Llorca, dues dones d’Oliva de magnífica trajectòria vital i professional. La primera és filòloga, coneixedora i coneguda de Joan Fuster, estudiosa d’Isabel de Villena i exdirectora de l’Institut de Pego. La segona és metgessa pediatra de l’hospital La Fe de València, especialista en neonatologia, estudiosa de la llet materna i investigadora incansable malgrat la seua joventut. Amb les dues tinc una magnífica relació presidida per una llarga amistat, en el cas de Lluïsa, i per vincles familiars en el d’Anna. Va ser un goig escoltar les seues paraules i els seus raonaments lúcids, intel·ligents i afectius. A totes dues la meua absoluta gratitud, com també al magnífic públic d’Oliva, als homes i dones que amb la seua assistència i participació van fer possible un debat àgil i enriquidor que va tancar l’acte.
Aspecte de la sala abans de començar l’acte