Devia ser pel juny de 2018 quan, a la llibreria de la universitat de València, em va venir a les mans el llibre d’Eulàlia de Ahumada, Epistolaris d’Hipòlita Roís de Liori i Estefania de Requesens (segle XVI). El volum contenia dues-centes vint-i-sis cartes escrites per les dues dames, mare i filla, en un català molt semblant a la nostra parla actual. La curiositat i el confinament de la COVID em van decidir a engegar una recerca sobre els temes de salut que tenien una presència constant a la col·lecció epistolar.
La primera cosa que vaig constatar era que hi havia recopilacions prèvies com les del jesuïta José M. March (1941-1942), Max Cahner (1978) i Maite Guisado (1988), però eren parcials i sol d’Estefania de Requesens. També sabia que la tasca que m’esperava anava a ser llarga i feixuga. A banda d’un minuciós procés d’extracció i anàlisi de dades, la bibliografia a estudiar hauria de ser molt diversa per tal d’embastar els comentaris requerits a cada símptoma, malaltia, remei, herba, aliment, personatge o circumstància històrica, entre els molts aspectes relatius a la salut que apareixien als textos. Puc dir sense embuts que, malgrat l’esforç, l’aventura ha estat bonica.
A banda del gaudi de la pròpia investigació, la geografia de les dames m’ha portat a noves coneixences de llocs i de persones. Com que Hipòlita Roís de Liori era filla del baró de Riba-roja de Túria, vaig visitar aquesta població de la mà del seu cronista, José Vicente Calatayud. Va ser un goig passejar pels carrers del cas antic i entrar al Castell o palau dels Roís de Liori, restaurat i convertit en lloc d’actes culturals i museu. Una cordial entrevista amb l’alcalde Robert Raga i el regidor de cultura José Manuel Vila va preparar el terreny per a futures col·laboracions.
L’altra zona d’interés era la de Molins de Rei i Martorell, dues baronies dels Requesens amb importants vestigis de la nissaga. De la primera població, un contacte per correu electrònic amb Josep Monfort, president de l’associació d’Amics del Museu, va donar peu al posterior viatge. Tere i jo vam ser rebuts molt amablement per Josep i per la directora del museu Maria Eugènia Ripoll. Després d’intercanviar llibres, vam pujar a les ruïnes de Castellciuró i recórrer la població que encara conservava algunes restes del palau dels Requesens en fase de restauració.
Després de publicar una breu síntesi de l’estudi a la revista Gimbernat i decidida la redacció d’un llibre com a final de l’estudi, vaig contactar amb María Luz López Terrada i Laia de Ahumada per tal que feren el pròleg i la presentació, peticions que van acceptar de molt bon grat. Poc després, Antoni Vea, membre del Centre d’Estudis Martorellencs, assabentat de l’estudi per Laia de Ahumada, va decidir contactar amb mi. El seu correu electrònic em va sorprendre agradablement i va provocar, a principis de maig, un viatge a Martorell per conèixer la població i fer una xerrada, el contingut de la qual estava relacionat òbviament amb el treball.
L’acte, inclòs en el programa de festes de la població, va estar molt agradable, tant per l’espai, una farmàcia antiga, com per un públic divers i participatiu. Antoni Vea i Alfred Mauri, junt a altres membres del CEM, ens van acollir amb tota cordialitat. Estaven interessats en la restauració de la Torre dels Crossos o de Santa Llúcia, un edifici del segle XVI, propietat dels Requesens on probablement van estar Hipòlita i Estefania en més d’una ocasió. Naturalment jo compartia aquesta idea de conservació patrimonial i ho vaig deixar caure durant la xerrada. No era massa demanar, atés que l’edifici era ja de propietat municipal i sols calia un impuls rehabilitador. Fa pocs dies, Antoni Vea m’ha informat que l’Ajuntament de Martorell ha iniciat els treballs de consolidació de l’edifici. Una grata notícia sense dubte.
Recentment ha aparegut el llibre que porta per títol Cartes i salut al segle XVI i per subtítol Hipòlita Roís de Liori i estefania de Requesens. El fet que estiga coeditat per les PUV i la UAB, a més d’una gran satisfacció personal, suposa un encert atesa la singularitat de la col·lecció epistolar i, per tant, de l’estudi de salut, que agermana les dues poblacions catalanes, Martorell i Molis de Rei amb la valenciana Riba-roja. També, per suposat València amb Barcelona. No debades, més de la meitat de cartes van ser escrites des d’aquestes poblacions que, a més a més, acumulen múltiples referències en el text.