Fa uns mesos Enric Escrivà em va comentar la possibilitat de dedicar el llibret de la falla de Sant Francesc a la taronja. La idea em va semblar magnífica i vam intercanviar opinions respecte al contingut. La veritat és que la publicació ha quedat molt bé en tots els aspectes: disseny, maquetació, fotografia, articles, etc. Fallers i falleres, adults i xiquets són captats per una bona càmera, envoltats de taronges o en el marc poètic de l’Elca, a la casa de Brines, els versos i l’esperit del qual impregnen les pàgines. Les diverses col·laboracions van des de ingènues redaccions infantils fins a proses poètiques com la de Josep Piera, l’escriptor i amic que recentment ha estat nomenat Premi d’Honor de les Lletres Catalanes (enhorabona Pep!). Un recorregut per la geografia urbana d’Oliva, on Amparito i el seu net caminen i conversen, fa de fil conductor dels distints textos. El relat fictici, elaborat per Cristina Colomar i Carmina Desena, va introduint les distintes històries de nissagues comercials de la taronja, com la de Juanito Borriana, els Cañamás, els Bessons o els Perilla, en escrits de Joan Tur, Ana Moreno, Jéssica Cánovas i Ernest Parra. La recerca de magatzems ha conduït a “descobrir-ne” mes de 60 que des del segle XIX han ocupat bona part de la trama urbana i determinat l’activitat econòmica i laboral d’Oliva. Joan R. Morell ho conta des de la seua òptica d’historiador. No podien faltar els collidors, mà d’obra fonamental als qui Vicent Malonda hi dedica un entranyable article on comenta el microcosmos d’aquell carrer Nazareno dels anys seixanta. I les dones? On estan aquelles dones abnegades i espernegades que portaven casa i treballaven als magatzems fent totes les hores que calia? Hi són, amb el record d’Emi Girau i els testimonis de Lluïsa Parra, Mavi Mestre i Mercè Morell. Totes elles recuperen per a la memòria col·lectiva unes mares triadores o encaixadores sense les quals no es possible entendre la història de la taronja ni la dinàmica social del segle XX. Mavi Mestre, la nostra Rectora de la Universitat de València i filla predilecta, ens regala, a més a més, una breu i substanciosa introducció dels textos sobre la taronja a Oliva. El llibret encara ofereix més coses. El lector podrà trobar un resum dels trets artístics i comercials de les etiquetes tarongeres, de la mà de Vicente Llorca Esteve, la Interfruit i la seua trajectòria, per Pepe Navarro, o la necessària perspectiva de futur que redacten Vicent Faro i David Gonzàlez.
En resum, un treball ingent fet en un temps rècord que contrasta amb el perfeccionisme de l’obra que sols és explicable per la capacitat de comboi i la persistència d’un Enric Escrivà que personifica la vessant cultural de la festa. Faltava, però l’explicació de la falla, feta, naturalment per Miquel Lleches; ell i Maria Josep Escrivà revisen minuciosament la correcció dels textos en una faena impecable. Més enllà dels premis i els seus avatars de vegades estranys, La història mai contada de la taronja a Oliva serà sense dubte un referent per a reconstruir una història local que sumada a moltes altres podrà explicar un segment important de la història general del País Valencià i les seus gents en el llarg període que va des del segle XIX fins l’actualitat.
Per la meua banda he col·laborat amb allò que he pogut. No podia ser d’altra manera perquè el barri de Sant Francesc és el de la meua infància i joventut. El meu article intenta escorcollar la fama saludable de la taronja i les seues arrels històriques. Ho adjunte per si algú té la paciència i la curiositat de llegir-lo.