Des de fa cert temps estic estudiant els temes de salut continguts en un epistolari del segle XVI. Es tracta de les cartes escrites per Hipòlita Roís de Liori i Estefania de Requesens, mare valenciana i filla catalana, respectivament. Són 226 cartes recopilades per Eulàlia de Ahumada i publicades el 2003 per la Universitat de València. És un xicotet tresor en el que dues dones de l’aristocràcia s’esplaien contant les coses de la vida quotidiana en la qual, la salut i la malaltia ocupen un lloc central. L’epistolari té com a valors afegits el punt de mira femení i l’idioma: un català de València, especialment notori en el cas d’Hipòlita, que va nàixer molt probablement a Riba-roja, la baronia de son pare. Aquesta dama es va casar amb Lluís de Requesens, governador general de Catalunya qui, en morir, va deixar hereva a la filla Estefania i usufructuària a l’esposa, la qual esdevé una viuda poderosa i independent.
L’article que adjunte, publicat recentment a la revista Gimbernat, ofereix un tast d’aquesta recerca que espere siga motiu d’una publicació més ampla.